*Tota coincidència amb la realitat es mera casualitat.
Erase una vegada una població amb un esperit faller inmens.La gent que l'habitava va senyalar uns dies de l'any als cuals poder deixar lliure aquest esperit, els dies elegits foren a Març...
Tota la gent ho celebrava, pero poc a poc anaren sorgint discrepàncies, conflictes, uns volien manar, altres no volien obeïr..i anaren separant-se i separant-se fins crear setze falles diferents, cadascuna amb el seu nom i amb la seua gent,entre elles havia gran competència i sempre totes volien guanyar amb els monuments en que poc a poc anaven convertint-se eixos trastos vells que treien al carrer i els cuals cremaven el dia de fi de festes..
Competien amb les disfresses, a vore qui tenia més gent a la falla, o un cau més gran i acollidor..
Decidiren pues, per ficar un poc de pau, crear una comissió amb un representant de cada falla i així, que tots s'asaventaren de tot,participaren en tot i fer un poc d'unió entre les falles..
Passaren molts anys i la competència entre les falles anava a més, la comissió amb els representants lluitava per ficar ordre, pero els caràcters dels integrants també xocaven entre ells i dificultava la posta en marxa de moltes idees.
Les falles començaren a barretjar-se amb altres àmbits: política, fama, gula, poder, avarícia, enveja...i la comissió seguia fent per que la gent es dugera bé i participaren amb igualtat en tot.
Les falles dins d'elles, feien festes i vivien tot l'any per que els tres dies de festa gran foren inolvidables, pero cada persona a la seua falla. En el poble tots eren fallers, havien veins de diferents comissions, amics, germans..i aço creava conflictes també fora de l'ambit faller.
El temps pasava, la gent major es duia millor o pitjor i la gent jove veia amb altres ulls la festa, volia dur-se bé, fer festa i deixar de costat la competència.
Començaren a juntar-se joves de totes les falles, a maquinar una solució, sense desprestigiar als representants que ja existien, pero algo alternatiu..els va costar messos, dies de feina, matinaes, vetlades..pero ho conseguiren, a pesar de les critiques, de la inexperiència, de les inclemències del temps...ho feren i va ser un èxit, va acudir gent de totes les falles d'aquell poble, eixiren en els pregons i la festa anava de boca en boca per tot arreu..
Pero, poc va durar la felicitat d'aquest reconciliament, les falles seguien fent competicions, uns pensaven que l'important despres de tot, era participar e inculcar als menuts l'espèrit de companyerisme i contagiar les ganes de festa, pero d'altres ho veien com una mera competició i qui guanya es el millor i qui perd es això..un perdedor..
Pero en fi, els mes perjudicats eren els menuts, que volien participar i els donava igual els problemes que els majors tingueren entre ells.
Els menuts pergeren l'ilusió, començaren a crear colles i a desprestigiar a les demes falles, trencaven els monuments d'aquells els cuals els havien guanyat en un partit, participaven amb odi en tot i no permitien ni un sol error per cap membre d'altra falla, s'oblidaren les festes, els bons rotllos, lo que s'havia fet feia anys enrere perque aço no pasara queda en sac trencat i les disputes anaven en aument, els menuts es feien majors i les disputes també, les falles ja no importaven, el cau no era lloc de reunió per passar-ho bé..la finalitat de la festa era fer pasar un mal rato als demés i com no els més perjudicats ELS MENUTS.
"No tots els contes tenen final feliç, fem que la realitat en aquesta ocasió no supere la ficció"
