DE PONT

Algúns més que altres però jo en el que siga m'aconforme.jajaja.

Crec que comence jo ,contant el meu viatget,que encara que curt es d'allò més intens.

Hem ixit aquesta matinada,amb el cotche de gom a gom ,que pareixia que en lloc de anar a pasar el dia anavem per a una semana.(ojala)

De seguida ens hem ficat en marcha amb desti a Valdelinares.

Al temps que anavem acostant-nos a les muntanyes ens en adonavem que de neu, res de res,artificial i com a molt.Duiem un llargavistes pel qual anavem ovservant el cim de les muntanyes que era de tots els colors menos blanc.

De seguida hem vist el senyal que indicava el cami, i això que ja haviem dit que era la segon eixida la que teniem que agafar, la mateixa emoció ens a traït fent que agafarem la primera eixida , que ens anava a deleitar amb curves, curves i més curves que no acavaben mai,un etern cami sense fi,al que no li veïem el final.

Després d'una bòna estona de infinites curves hem vist un troset que pareixia una pista de neu al que sorprenent-ment li havien aparegut taques.No,no eren taques ,mireu si hi havia gent , que la neu practicament no es veia.

Poc a poc anavem acostant-nos,el final d'aquell camí s'aproximava i començava el misteri de l'aparcament.Ai mare¡¡allà on ningú s'enrecorda del cami,allà on si jo hem dixara algo no tornaria a replegar-ho ni de conya,allà on quan ja t'has cansat de caminar encara et queden 10 minuts per a arrivar a la pista.....si,allí hem aparcat.

En baixar hem sentit la fresqueta,3ºC,però un sol que badava les pedres.

Ens hem abrigat i hem pres la marxa amb els nostres trineus.Allí ja no se qui ha disfrutat més si els dos nanos que duiem o nosaltres refillant-nos pe'l fang.jajajajaja

En fi quan sa fet hora de dinar hem anat a Mora de Rubielos on teniem taula reservada a un restaurant que ens havien recomanat,al que jo no enviare ningú a no ser que no hem caiga gens bé.Ens han pegat una varà al llom que encara vaig corbada.han fet el nadal amb nosaltres i tots els que estavem allí perque això si, estava de gom a gom ,inclús amb gent fent cua.perque el menjar estava bò , però tampoc per a tant.

D'allí ja ens hem dedicat a passetjar i acavar la vesprada de compres.hem estat en mig d'un embós impressionant,on no veies acavar la cua de cotxes,hem estat davant un xicotet entropessò amb el cotxe d'un amic.hai mare, que sempre passa algo.sort que no ha segut res greu.

I ja, hem enfilat el camí de tornada a casa, esta vegada per el camí curt,jajajaja.en un tres i no res hem arrivat a casa i hem passat un dia de diversió a la neu.