Hola a tots!!!!

Soc Cris Campi, i com molts, també me'n vaig anar de pont. Encara que vaig deixar un poc aparcada la neu i, carretera cap amunt acabí en l' Empordà, exactament en Girona. Aquest estiu ja havia estat, però, no hem podia perdre aquell paratge tan especial als peus dels pirineus. Girona encara que és ciutat, no és exageradament gran, però te un encant propi que et deixa bocabadat en girar cada cantó. Aquesta ciutat com moltes altres és ben coneguda per el seu barri vell. Girona exactament pel barri jueu, uns carreronets plens d'escales amunt i avall, (que he de dir que per més d'un jo sola de nit no pasaria), estrets, però plens de gent mirant les peculiars botiguetes de barri que hi han. Una d'aquestes ens va cridar l'atenció, era una botigueta de joguets, però no dels joguets que coneguem hui en dia, sino, joguets de l'època dels nostres avis.
Com en tota important ciutat on han passat un fum de cultures, Girona té una de les catedrals més grans del mon, si ho recorde be, el telefonillo que ens explicaba que era cada cosa, ens comentà que media 30 metres de llarg per 16 d'ample, una cosa aixina. Però el racó que més hem va agradar d'aquella inmensa catedral és el claustre on hi ha un jardí que parla per sí sol.
Però, tot no va ser Girona, també vam pujar a Figueres, anarem a vore el teatre-museu del mític pintor Dalí. Vos contaria tot el que hi ha dins pero no acabaria mai, sols vos faré reflexionar d'una cosa, imagineu-se que sou artistes i sabeu que el que feu es tan important, que teniu el valor suficient de demanar al teu poble el teatre i fer-te tu el teu propi museu, dissenyat al teu gust, es fort eh!!! Doncs Dalí sabia que ell era important i que el seu museu tenia que ser únic, i encara que molts no estaran conforme en el que vaig a dir, per a mi Dalí és molt inteligent estic d'acord, però si no haguera sigut per les seues rares creences i de la familia que venia, qui seria hui Dalí???


Bueno deixant les polèmiques un poc de costat, vos convide a que visiteu tot l'Empodà i la costa Brava és un racó de Catalunya que val la pena visitar, jo vos puc recomanar poblets, per que mon pare i jo som corredorets i ho veguerem tot, pero si aneu, no deixeu de visitar Cadaqués, un poblet pesquer a pocs kilòmetres de Figueres, rodejat per una cala i el mar obert i també per la muntanya. Un poblet tot hi ha que dir-ho un tant elitista, però de veritat vos ho dic, jo voldria viure allí. Hem vaig quedar anodada, molts dels carrers eren pura roca, totes les cases pintades de blanc, en lo més alt del poble asoma l'esglèsia, la seua cúpula brilla amb els rajos del sol. No deixeu d'anar vos fascinarà.