dilluns, 6 d’agost del 2007

cronica basket 3 x 3

Com cada any, la nostra falla organitza el campionat de basket en modalitat 3 x 3, el cual com ja be a ser costum també es celebra al poliesportiu del Perello.
Aquest any, tinguerem alguna que altra incidencia,res de l'altre mon, sols va fer falta un camió cuba i un equip de fallers agranant i amb servilletes secant la pista.
El campionat comença sobre les 9 am amb una col·laboració de 14 equips, alguns d'ells formats per membres de la falla.
Lluitaren per eltrofeu fins a la fi, alguns amb mes habilitat que altres,pero l'important es la participació.
Durant tota la jornada - calurosa- trancorregué tot amb normalitat i al seu degut temps.
A l'hora de dinar, la gent de la falla va anar a dinar al camping San Pascual, paella enun principi, pero va eixir un poc "socarada" i el dinar es va retrasar tenint que demanar plats solts.
Per a sofocar el calor que dona el dinar, acabarem tots a la piscina i secant-nos per el camí de nou al poliesportiu a per la segona part del campionat.
Alli ens trobarem amb Marta (FM 08) i amb Carmen(FMI 08), per supost amb Mar i Carla representats del 2007 les cuals foren les encarregades d'entregar els premis als guanyadors despres d'una final que llevaba l'aire, que ens va fer alçar-nos del seient i que al final el premi per als de casa!
1er clasificat: X + Y = Z
2on clasificat: Calzonbrakers

Jornada intensa pero divertida i que va finalitzar amb un sopar també al Camping on acudirem mes de 50 fallers, on va ser una vetlada plena de anecdotes, rises i aventuretes de viatges.
I en breu, la crònica del dissabte 4 on els majors jugaren a futbol contra els joves......

*Article escrit per: Raquel Mompó

2 comentaris:

Anònim ha dit...

He vist este article al llibret de la Cervantes. ¡Això és una colaboració fallera!

ALS QUE CRITIQUEN LES FALLES
J.V. Yago

Pel que fa a les falles, hi ha en la societat dues concepcions diametralment oposades; dues actituds tan radicalment distintes com són l’adhesió incondicional i l’aversió irreductible. Uns veuen —i viuen— la falla com la quinta essència d’allò valencià, mentre que altres la consideren poc més que un brollador d’estrèpit i vulgaritat. Es tracta d’una confrontació quasi tan tradicional com la festa, i que suscita reflexions força interessants. Respecte del soroll, per exemple. La majoria dels que consideren les falles només com una forma insolent i anàrquica d’enrenou no han tingut en compte la seua evolució; les jutgen a partir d’un clixé rígid: les prejutgen, i el prejudici armonitza molt malament amb el dinamisme i el canvi. Perquè avui la falla no es queda en foc i traca, en fum i rebombori circunscrits als límits escassos d’una setmana; la festa, igual que ha fet el turisme de sol i platja, s’ha «desestacionalitzat», de manera que les comissions irradien, a més d’allò purament lúdic, un munt d’activitats escampades al llarg de l’any.
L’errada més greu que cometen els denostadors de l’ambient faller consisteix a no voler contemplar-lo sinó des de fora, a pretendre’s impermeables a la música, la pólvora i la llum, a negar la festa més enllà de les comissions. Però les falles no solament són els fallers que figuren als llibrets: les falles no s’entendrien sense l’expectació popular; són una festa incitadora, col•lectivitzant i socialment integradora; són l’últim refugi de la virtut veïnal i agermanant de les festes de poble. Les falles han esdevingut, al capdavall, les conservadores del «carrer» entés com a espai de convivència.
Si es pot dir —al•ludint a certes vel•leïtats sòcio-polítiques— que un club de futbol és alguna cosa més que un club, ¿per què no s’ha de poder dir que una falla és més que una falla? De fet —i amb açò abordem les acusacions de vulgaritat—, actualment ho són. Avui les nostres falles deixen «rastre»: en forma de llibrets cada vegada més acurats, de concursos literaris, de llibres commemoratius, d’una revista mensual que fa visible la incesant activitat fallera de tot l’any, d’edició i representació de sainets… El sainet és al teatre el que la sarsuela és a l’òpera: un «género chico» que, per això mateix, resulta menys elitista i més apropiat per a la divulgació.
Les falles de Sueca viuen un moment únic, ple d’iniciatives i de projectes. Segreguen producte cultural, valor afegit a l’explosió de mediterraneïtat que són.
Per molts anys.

Natalia ha dit...

Una colaboració fallera es açò, si, i cada persona que fa falla es colaboració..
anima't i colabora amb la teua falla si ets faller/a o al blog de la mateixa i també estaras colaborant ;)